Marià Corbí ( nascut el 1932) és doctor en Filosofia i llicenciat en Teologia. Ha estat professor de Ciències Socials a ESADE i a la Fundació Vidal i Barraquer. Des del 1999 dirigeix el Centre d'Estudi de les Tradicions Religioses, de Barcelona.

En l'àmbit de la recerca, ha dedicat la vida a la investigació de les conseqüències ideològiques i religioses de les transformacions generades per la societat industrial i postindustrial. Treballant des de la perspectiva de diverses especialitats (lingüística, epistemologia, sociologia, antropologia, història de les religions...) indaga com es relacionen els sistemes de valors i les formes de supervivència, quina és l'arrel de la directa relació entre les formes religioses d'una societat i el seu modus vivendi.

Podent oferir una hipòtesi de treball, del seu estudi se'n conclou que les formes religioses van ser idònies per a poder configurar entorns de sentit estables i inamovibles, vitals per a assegurar la supervivència en aquells món de vida (com el de les societats caçadores, o agrícoles, per exemple) que vivien transmetent el saber i repetint models, generació rera generació. Societats que, tot i que vivien modificacions i canvis, es pensaven estables. En canvi, no resultarien idònies per a la configuració valoral d'aquelles societats que necessiten motivar per a la transformació constant, en tots els ordres, com és el cas de la societat de coneixement. D'aquí que la proposta de Corbí, en les seves darreres obres, sigui una religió sense religió: el present necessita també del cultiu de la qualitat humana profunda, però ha de poder-ho fer més enllà de les formes religioses, amb autonomia respecte unes formes que estaven necessàriament lligades a la fixació d'uns sistemes de valors estables. Corbí insisteix en la importància de no desaprofitar la riquesa del llegat de saviesa dels mestres del passat, tot i que ens arribi en unes copes (un llenguatge, unes formes) que ens resultin llunyanes.

Si mitja vida la va dedicar a investigar les conseqüències valorals, ideològiques i religioses que es segueixen de les transformacions que aporten les societats de coneixement i innovació contínua, els treballs i publicacions dels darrers anys busquen facilitar un apropament a la riquesa de les antigues tradicions religioses que no suposi ni assumir unes creences, ni una fe, ni una determinada moral.