Us deixo la pau, us dono la meva pau; no és com la pau que dóna el món. No tingueu por, que el vostre cor no s'acovardeixi (Jn.14,27)

L'atenció sospesa, mira, s'impregna del sentit d'aquesta pista...: us dono la meva pau.... què és aquesta pau? a què apunta? què cal per obrir-se a la pau, per rebre-la, per ser pau?
Us deixo la pau, us dono la meva pau

Propòsit de la pràctica: La identitat individual, bastida sobre els elements físics i psíquics. La memòria és la clau de la bastida. Sóc algú, alguna cosa, consciència concreta "d'algú" bastida sobre records (i projectes). Arribar a creuar aquesta construcció per prendre contacte amb el "Sóc".
Per creuar cal observar, com si anessis a palpentes reconeixent un mur.
 

Pràctica:
Observació del flux dels pensaments per comprendre com ho fan per donar-me consistència individual. No es tracta de judicar. Observar amb l'interrogant/propòsit de poder "ser, més enllà de" la pel•lícula dels meus pensaments, els meus records.

1. Recolliment. Amb l'ajut de la respiració: atenció a la respiració, a l'alè de vida.
2. Lectura pausada – meditativa dels textos
3. Atenció a la respiració acompanyada del gest de "deixar anar": "deixar anar" l'ego, igual com "deixes anar" les tensions en el cos, "deixar anar"....: el mateix gest. (amb expressió que ajudi: no sóc això, deixo anar...)