CETR

Marià CorbíEl sentir silenciós

.

Practicar el silenci és aprendre i exercitar-se en el coneixement i el sentir silenciós. Només això.

Per això cal, en primer lloc, comprendre amb la ment què és. Per mitjà d'aclariments d’altres, per mitjà de textos.

Cal intuir què és personalment. Arribar-ne a tenir notícia experimental.

Exercitar-se fins poder saber per pròpia experiència què és i com poder-hi treballar. Fins experimentar la certesa del que és i saber com guiar-se.

Enfortir-ho i fer-ho créixer fins que envaeixi tota la nostra vida.

El conèixer i sentir silenciós no és:

Quan estem en la natura, per exemple, el silenci no és un sentiment indefinit de benestar i plaer davant de la natura. No és un sentiment estètic.
No és la reactualització, més o menys viva i profunda, de sentiments ja coneguts i viscuts des de la infància i la joventut enfront de la natura.
No és el plaer de sentir-se en un lloc tan meravellós d’aquest planeta nostre.

Tampoc és una espècie de gimnàs per asserenar-se.
Per realitzar-se com a individu. Per equilibrar-se.
Per ser persona de manera més àmplia i plena.
Per despertar el sentir atrofiat.
Ni per disfrutar més càlidament de la vida.
Tampoc és una recerca del sentit de la vida.

Quan es busca el conèixer i sentir silenciós no interessa el sentit de la vida.
Ni interessa la meva vida.
Perquè el que interessa és l’Això d’aquí.

Tampoc és un sentiment de reverència i devoció davant Déu i la seva obra.
Amb això vull dir:
que no és submergir-se en un sentiment profund i imprecís de sacralitat, de devoció, que delecta, que pacifica, que deixa passiva la ment i la carn.

Es tracta d’una actitud extremadament activa i indagadora
que busca un sentir nou
que busca un conèixer nou.

no per amor a la novetat sinó per amor a la realitat.

El que ja conec i sento no em basta.
És per això que poso la meva ment i el meu cor en punta per anar més enllà.
I ho faig per amor i interès per les coses, els éssers, la realitat.

Cal, doncs, intentar fugir de la vaguetat. De la passivitat. De tota autosatisfacció.
Fugir de l’entretenir-me en el propi sentir, sigui del tipus que sigui.

A les coses directament i immediatament.
Per elles mateixes.
Sense retorn a casa.
Fins arribar a ser un sentir i una llum impersonal, en el cosmos, sense llar, nòmada, perquè hi ha massa coses per sentir i il•luminar com per tornar a casa
perquè no hi ha casa,
ja que el cos, la ment i el món són U.

Pautes de treball:

- No us sentiu a vosaltres, les vostres necessitats, amors, odis i temors, davant de les coses i persones.

- Traieu el sentir de casa i aboqueu-lo pel cosmos. No el deixeu retornar cap a casa.

- Es tracta de callar els sentiments que són els sentirs del jo i de les seves necessitats. De buscar els sentirs universals, un sentir que no és sentir-me, un sentir sense aixopluc.

Presentació silencis