CETR

Allò que existeix no és allò que un vivent necessitat veu.
Allò que existeix és allò que es mostra en tota forma,
allò que vertaderament és en tot el que existeix.

Diu el Ioga Vâsishta:
”Existeix en l’espai com buit,
com so en allò que sona,
com tacte en allò tangible,
com pell en el contacte,
com sabor en el gust,
com olor en l’aroma,
com fragància en el perfum,
com resistència en el cos,
com solidesa en la terra,
com dolçor en la llet,
com calor en el foc,
com determinació en la intel•ligència,
com dialèctica en la ment,
com sentiment del jo en l’individu.
En els arbres és l’arbre,
la immobilitat en allò inert
i la mobilitat en els éssers animats,
la inconsciència en allò que no sent
I la intel•ligència en allò que sent,
la divinitat en els déus
i la humanitat en els homes,
la bestialitat en els animals salvatges
i la cucalitat en el cuc.
És la vertadera essència del temps i de les estacions,
el dinamisme en la acció
i l’ordre en l’ordre,
l’existència en allò existent
i la mort en els cadàvers.
És la infància, la joventut i la vellesa,
i també la mort.
No pot ser dividit ni analitzat,
perquè és la essència de totes les coses”