investigar la qualitat humana
CETR, el Centre d'Estudi de les Tradicions de Saviesa, és un espai laic al servei de l'estudi i el cultiu de la qualitat humana. És des d'aquesta perspectiva que abordem l'apropament a les tradicions religioses.
CETR va iniciar les seves activitats el curs 1999-2000, per la iniciativa desinteressada del seu professorat, amb l'objectiu de poder oferir un espai independent de reflexió, estudi i divulgació, dirigit conjunt de la ciutadania, entorn al fet religiós en les societats contemporànies.

El nucli de les tradicions religioses i de l’ensenyament de tots els mestres és el coneixement d’allò que és inefable; un coneixement en el que qui coneix se silencia fins a desaparèixer en una notícia que és llum i foc, i en la que allò que es coneix no és res que es pugui objectivar. Aquest nucli noüminós s’expressa mitjançant sistemes simbòlics destinats a apuntar vers allò indicible i a silenciar-se després de fer-ho. Són com un patge encarregat de conduir pels passadissos fins a la sala on és el rei, el gran secret. Un cop allí, obre les portes i es retira humilment, sense tacar la gran sala amb els seus peus.
El palau on es troba la sala dels secrets, té moltes entrades. Segons sigui l’entrada, el recorregut serà un o altre, però sempre acabarà a la sala del gran secret. Allí acaba la seva funció d’introductor.
Els sistemes simbòlics religiosos són tants com les cultures i les circumstàncies de la vida dels éssers humans. La nostra actitud en relació a ells ha d’ésser com l’actitud davant del patge: deixar-se guiar fins que el guia ens abandoni davant allò indicible. No s’ha de confondre el guia, el sistema simbòlic, amb el gran secret. Si cometéssim aquest error, no podríem entrar mai més a la gran sala.
Hom confia en el guia, no se sotmet a ell, perquè els sistemes simbòlics, com els patges, han de ser deixats enrera. Si el sistema simbòlic no és deixat enrera, es traeix la tradició. El gran secret rau únicament a la sala del silenci total i només s’hi arriba abandonant completament el sistema simbòlic. Tots els sistemes simbòlics, per igual, són només com els patges, cap d'ells és més sagrat que un altre. En aquesta funció dels sistemes simbòlics, no hi ha res a creure, res a sotmetre’s, res que no es pugui abandonar.
Però, a més, els sistemes simbòlics tenen una altra funció. Quan els grans, els mestres, penetren en la sala del gran silenci, surten amb la ment, el cor i els sentits transformats. Llavors parlen als seus germans del gran silenci. Parlen d’un coneixement que és unitat sense dualitat de cap mena; i ho fan de manera que sigui comprensible per aquells que escolten i que siguin capaços de suggerir la immensitat de la riquesa i de la qualitat del que han viscut.
Aquells que els comprenen, no s’adhereixen a la seva manera de dir, sinó que s’orienten a allò que és impossible d’expressar. Cada sistema simbòlic és un reflex de llum. La llum no és en ells, sinó que apunten vers la llum. Quan es veu la llum, ja es poden deixar enrera uns sistemes simbòlics que ja han fet la seva tasca. Si ens arrapem a ells, es converteixen en enemics de la veritat, en barreres infranquejables, en xerrameca que desvia i domina els esperits. Massa sovint les religions són sistemes simbòlics endurits, que en la mesura que es consideren a sí mateixos exclusius i excloents, proclamen que no han penetrat a la sala del gran secret.
La funció del nostre Centre es contribuir a fer comprendre aquesta naturalesa dual (en el sentit que faciliten i obstrueixen) dels sistemes simbòlics religiosos. Pretenem comprendre i fer comprendre que tot sistema simbòlic ha d’ésser abandonat, i que, per tant, tot sistema de creences és una adhesió inadequada a les formes d’un sistema simbòlic.
No som una religió, ni pretenem conduir a cap religió. Volem fer veure que la funció de tot sistema simbòlic i de tota religió és guiar al secret de la sala del gran silenci.
El nostre Centre pretén fer comprendre que ens hem d’apropar als sistemes simbòlics religiosos des d’on som, des d’una societat laica i sense creences. Hem d’aproximar-nos als sistemes simbòlics de les tradicions, despullats de creences, tant laiques com religioses.
Per tant, el que ens interessa no són les religions en sí mateixes sinó la gran possibilitat humana: accedir a la qualitat que dóna la manera de conèixer i sentir de la qual ens parlaren les tradicions religioses, els seus textos i els seus mestres.
Hem de fer veure que s’ha de cercar la saviesa, sense complexos ni ambigüitats, allà on és: en les religions i les tradicions espirituals; acceptant-les en la seva qualitat de fonts de saviesa, deixant però de banda les seves formes, les seves creences, els seus exclusivismes, les seves exclusions i les seves maneres concretes de sentir, pensar, actuar i organitzar-se, que són pròpies de societats mortes.
Volem que el Centre sigui un centre d’estudi amb voluntat no erudita sinó pràctica. Que les persones aprenguin a apropar-se personalment als grans textos i als grans mestres; que puguin -per sí mateixes- recollir-ne la saviesa; volem posar a l'abast l'organització necessària per a facilitar aquest estudi i tempteig espiritual.
Com a membres de societats globals, laics i sense creences, només tenim postulats i projectes; però tenim notícia de les dimensions silencioses del conèixer i del sentir humà i bevem de les grans tradicions del passat per a saber com caminar i realitzar aquesta gran dimensió, cultivada durant mil•lennis pels grans savis de la Humanitat de totes les cultures i de tots els temps.
Negar-se a conèixer la saviesa que ens ha precedit, en nom de l'adhesió a una creença laica o per causa del rebuig vers les religions, seria un gran error. El nostre Centre vol advertir d’aquest despropòsit i ajudar a evitar-ho.
El Centre és una iniciativa de l’Associació per a l’Estudi de les Tradicions Religioses, (ETR). ETR és una associació sense ànim de lucre, l’origen de la qual es troba en un grup de persones que des dels anys vuitanta estudia, dialoga i du a terme activitats culturals diverses entorn a la qüestió del fet religiós en el marc de les profundes transformacions culturals de les societats contemporànies. Sense perdre de vista l’altra característica cabdal del món contemporani: l’esforç per aconseguir la plena interculturalitat en un món en el qual han desaparegut les distàncies geogràfiques i cronològiques; de tal manera que, avui, en un mateix espai i un mateix temps, conviuen cultures abans distants i, podríem dir, d’èpoques culturals ben diverses.
Les persones que formen el grup impulsor del Centre són: Marià Corbí, Montserrat Cucarull, Maria Fradera, Marta Granés, Teresa Guardans, Salvador Juncà , Mercè Sala, Josep Mª Suris, Dolors Tarrés, Francesc Torradeflot.
Sense el vostre suport no seria possible mantenir la diversitat de projectes que CETR desitja abastar: el programa de cursos i de seminaris, les pràctiques, els treballs de recerca, les activitats de divulgació i diàleg, l'actualització de la biblioteca, el manteniment d'un web dinàmic, … etc.
Gràcies per la vostra col·laboració!!
Si desitgeu donar-vos d’alta com AMICS DE CETR, o modificar alguna dada referent a la vostra col·laboració, no dubteu en contactar amb nosaltres (enviant-nos un correu-e a cetr@cetr.net o per telèfon: 93-410 7707).
Us suggerim diverses modalitats de col·laboració, tot convidant-vos a optar pel que més us convingui:
mitjançant ingrés al c.c. del Banc de Sabadell 0081 0211 40 0001119016 o mitjançant taló bancari a nom de: Associació CETR (enviar a: CETR. c/ Rocafort 234 baixos, 08029-Barcelona. Espanya)
Marià Corbí. Director de CETR. Llicenciat en teologia i doctor en filosofia, Corbí ha estat professor a ESADE, a la Fundació Vidal i Barraquer i a l'Institut de Teologia Fonamental de Barcelona. Ha dedicat la seva vida a l'estudi de les conseqüències ideològiques i religioses de les transformacions generades per les societats d'innovació, societats post-industrial.
La llista de les seves publicacions és llarga; d’entre elles destaquem:La necesaria relatividad cultural de los sistemas de valores humanos. Salamanca, Universidad, 1983. 681 p.La religió que ve. Barcelona, Claret, 1991. 259 p. Indagacions sobre el futur. Barcelona. Centre Català de Prospectiva. 1991. 78 p. Conocer desde el silencio. Santander, Sal Terrae, 1992. 207 p. Proyectar la sociedad, reconvertir la religión. Barcelona, Herder, 1992. 342 p. Viento de libertad. Barcelona, Llar del Llibre, 1994. 271 p. Religión sin religión. Madrid, PPC, 1996. 291 p. El camí interior, més enllà de les formes religioses. Barcelona, Viena, 1998. 319 p. Edición castellana: El camino interior, más allá de las formas religiosas. Barcelona, Bronce, 2001. 343 p. Métodos de silenciamiento. Barcelona, CETR, 2006. 211 p. Hacia una espiritualidad laica: sin creencias, sin religiones, sin dioses. Barcelona, Herder, 2007. 350 p. A la intemperie. CETR-Bubok, 2009. Meditaciones sobre la unidad: más allá de los límites. Verloc, 2010. Por los caminos del silencio. CETR-Bubok, 2010.
Marta Granés. Llicenciada en Estudis sobre l’Àsia Oriental i Pèrit agrícola, està treballant en la seva tesi doctoral. Coordina la gestió del Centre i forma part de l’equip d’investigació sobre temes relacionats amb l’espiritualitat contemporània. Imparteix cursos i seminaris sobre buddhisme. Ha publicat. La diversitat del ioga: la riquesa d’una tradició mil·lenària (Viena, 2008)
Montse Cucarull, llicenciada en Farmàcia i en Ciències Químiques. Investigadora del CETR.
Maria Fradera. És mestra i professora de yoga, coordina l'equip de Didàctica, valors i qualitat humana. Ha col·laborat amb Intermón Oxfam en l’elaboració de materials didàctics (Maleta pedagógica). Entre les seves publicacions destaquem: El fet religiós. (Eumo, 1996). Noaga i l’aigua. (Quadern de treball i guia didàctica). (Octaedro, 1997). Hanna vive en la ciudad. (Fundació Intermón Oxfam, 1999.) Fradera, M.; Rocabert Shelly, M.J. Aprendre es un dret. (Fundación Intermón Oxfam, 2000). Fradera, M.; Guardans, T. La setena direcció: el conreu de la interioritat. Barcelona, Claret, 2008. (trad.: La séptima dirección: el cultivo de la interioridad. Bubok, 2010)
Teresa Guardans. Llicenciada en filologia, Documentalista i doctora en Humanitats, forma part de l’equip de recerca Didàctica, valors i qualitat humana. És autora de: El saber marginat (Edicions 62, 1997), Les religions: cinc claus (Octaedro, 2006. També ed. castellana), La verdad del silencio: por los caminos del asombro (Herder, 2009) i coautora de La setena direcció: el conreu de la interioritat (Claret, 2008. Bubok per l’edició en castellà) i d’Una historia de las religiones (Octaedro, 2009. També en castellà).
Salvador Juncà Enginyer Industrial superior i diplomat en Ciències econòmiques, desenvolupa tasques professionals com tècnic d'empreses, Ha estat també professor del Departament de Ciències Socials d'Esade. A CETR, a més de formar part de l'equip inicial i impulsor del Centre imparteix cursos sobre introducció al fet religiós. Investiga sobre ciència i experiència religiosa. Coautor de: El fet religiós (Eumo, 1997)
Ramon N. Prats. Llicenciat en Llengües i literatures orientals, és doctor en Tibetología (Universitat de Bolonya). És professor associat de la Universitat Pompeu Fabra, on imparteix cursos sobre budisme, en la llicenciatura d'Estudis d'Àsia Oriental. És responsable de programes del Museu d'Art Tibetano Jacques Marchais de Nova York. Entre altres obres, ha publicat: El libro de los muertos tibetano. Siruela, 1999.

Josep Ma Surís. Economista, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Director de la Fundació Empresa i Societat (UAB). Professor a CETR.
Guy Giménez. Diplomat en Direcció d'empresa per ESADE, Consultoria i Direcció de Recursos Humans per la Fundació Bosch i Gimpera, Integral Organizational Leadership per Integral Institut (Boulder - Colorado). Assessor i promotor en canvi i desenvolupament organitzatiu, institucional i social. Exerceix de Coach per directius i polítics. Desenvolupa tasques de Promoció i és professor del Centre.
Montse Castellà Olivé. Practicant de buddhisme tibetà. Instructora de meditació i traductora de textos buddhistes. Membre de Trafil, grup d’investigació de l’UAB dedicat a la traducció i la transferència cultural del buddhisme tibetà. Presidenta de la Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes (CCEB) i membre de l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós.
Pere Rius. Llicenciat en Belles Arts i empresari. Equip d'investigació
Raül García. Antropòleg i arquitecte tècnic. Investigador i professor.
Bhakti Das. Estudiós i cultivador de la tradició hindú. Presideix la Divine Life Society a Espanya. Músic, violinista i virtuós en els diversos instruments de la tradició musical índia, la seva biografia musical és molt extensa.
Lili Beuter és infermera i professora de Ioga.
Queralt Prat-i-Pubill es empresària, llicenciada i MBA per ESADE, màster MBA INSEAD, màster de Recerca i candidata a PhD per ESADE, investigant el tema de l'espiritualitat en el món del management. És professora i investigadora de l'Institut d'Innovació Social d'ESADE i forma part de l'equip investigador del CETR.
Francesc Torradeflot. Doctor en Teologia i llicenciat en Història de les Religions (Lovaina) i en filosofia (UAB), és el secretari de l'Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós - Unescocat, professor en l'Institut Superior de Ciències Religioses 'Sant Fructuós' de Tarragona i en l'Institut Superior de Ciències Religioses Don Bosco, de Barcelona, i de CETR. Publicacions: Mística i diàleg interreligiós. (Fragmenta, 2007). (Lovaina, éditions Univeristaires, 1996). L'amour et la connaissance au-delà de l'ego: étude comparée de la Bhagavad-Gita et de Jean de la Croix. Diàleg entre religions. Textos fonamentals. (Trotta, 2002. eds. en catalán y castellano).
Miquel Castellví, enginyer industrial. Col·laborador i responsable econòmic del Centre.
Isabel Serrano, historiadora i màster en filosofia, atén el dia a dia del Centre i vetlla per les tasques administratives.
Cristina Poll, encarregada de comunicació, difusió i edició, s'ocupa també de la gestió comptable.