investigar la qualitat humana
7-10-2010
Antes de hablar de la música y la cualidad profunda humana, la “espiritualidad” de nuestros antepasados, empezaré hablando de la belleza.
La verdad espiritual no es ninguna formulación, es la verdad del no-dos, por tanto más allá de toda formulación. Desde el punto de vista de la objetivación, de la formulación, de la posibilidad de acotación, de definición, es una verdad vacía. Es noticia, es certeza, pero no es ni noticia ni certeza de nada ni de nadie, porque se sitúa más allá de las categorías de sujeto, objeto, individualidad.
Esa verdad, no es una verdad entre otras, es la Verdad, la roca sólida e inconmovible del conocer silencioso, del sentir silencioso y de la certeza silenciosa. Les llamo silenciosos porque son firmes como ninguna otra firmeza, pero callados, informulables, indecibles. Su indicibilidad no es a causa de su oscuridad, sino a la potencia de su luz inasible con nuestras débiles categorías y capacidades de significar, propias de pobres vivientes necesitados.
10-06-2010
La música es pot viure com a creador, com a intèrpret i com a oient. Tres maneres de presentar el mateix fenomen, intrínsecament emparentades, tant que han de formar una unitat.
El creador, cantant i construint el seu cant, viu, sent i coneix allò Real en la seva subtilitat. La seva creació és una indagació i és el resultat de la indagació.
L'intèrpret recrea, viu de nou el que l'autor va crear, indagar i viure.
L'oient ha de recrear, amb l'autor i amb l'intèrpret, el que ells han fet. La seva no és una actitud passiva, sinó que ha de ser tan activa, si és possible, com la del creador i la de l'intèrpret. Escoltar música és verificar per si mateix el que altres indagaren, refent la indagació i verificant-la.
29-01-2009

Aquestes línees no són més que unes primeres reflexions, fruit del contacte amb l’Institut d’Estudis Sufís i el Cetr, sobre quina qualitat ha de tenir la música per tal de poder ser considerada com a vehicle espiritual.
En primer lloc, però, cal referir-se a dues idees que haurien d’estar presents i tenyir tot el que direm a continuació: la primera és la idea de l’invisible-visible, idea lligada a la capacitat de subtilesa que tot ésser humà té en potència, però que cal desvetllar i cultivar; i la segona, la idea de metàfora (mayâz en llenguatge sufí, paraula que remet literalment a la idea de traspassar, de transportar): la metàfora, com a recurs literari que ens permet el trànsit d’un nivell cognoscitiu a un altre, al·ludeix doncs al doble sentit, a la cara oculta del que ja És ací i ara, però que no sempre percebem perquè sovint tenim la capacitat de subtilesa adormida. I és que la música, com veurem, tot i poder ser una meravellosa metàfora del camí interior, no és el camí interior: pot ser un mitjà molt poderós del camí, és clar que sí, però tenint sempre present que la qüestió és el camí, i no pas la música.
21-07-2006
Una selecció:
Una mezcla maravillosa de grandeza y humildad irradiaba de él... Estaba convencido de su fuerza, pero el que él fuese el portador de esa fuerza le dejaba completamente indiferente y ni siquiera pensaba en ello; lo único que le conmovía era la música, y algunas veces aparentaba creer que con aplicación, estudio constante y fervor, cualquier hombre hubiera podido elevarse hasta el lugar que él ocupaba. (16)
9-06-2006
Des de la tradició cristiana
La música i el cant, en general, poden dir i transmetre tots els sentiments del nostre cor i fins poden exercir un poder curatiu ja que permeten expressar no només sentiments de joia sinó també udols de sentiments indicibles que gosem dirigir a Aquell qui és capaç de guarir-nos. En la Bíblia es diu que quan el rei Saül era pres d’un mal esperit que el turmentava “David prenia la cítara i es posava a tocar, i el rei Saül es calmava i s’allunyava d’ell el mal esperit”. (1S 16,23)
Especialistes en el món dels sentiments diuen que darrera de tota depressió s’hi amaga un immens anhel que el cor humà ja no resisteix.
“Cantar és propi del qui estima” deia sant Agustí. I, potser no tant perquè estima, com perquè, tenint el cor a vessar, les paraules ja no li basten. A vessar de joia o de dolor, que també sofrir és propi del qui estima. Amb el cant podem dir el que no podríem dir només amb paraules.
José María Vigil (org.)
Por los muchos caminos de Dios. 5. Hacia una teología planetaria.
Quito: Abya Yala; Agenda Latinoamericana, 2010.
Un llibre que neix del convenciment de que ha arribat l'hora de superar l'exclusivisme religiós i de treballar per una teologia multi-fe, que deixi de banda els aires de superioritat d'una religió damunt les altres, i les convoqui a totes a comprometre's pel benestar de tots els éssers vius i del planeta.
Ana María Schlüter Rodés
Biografías de Maestros Zen.
Brihuega, Zendo Betania, 2000
“No busqueu els esquelets buits dels antics sinó la meta que ells buscaven". Sota aquest lema s'han reunit quaranta tres biografies de mestres budistes zen, set de l'íInda, trenta de la Xina i setze del Japó. Van acompanyades d'iL3lustracions i mapes, i quadres cronològics dels països en els que visqueren.
Jay Michaelson
Todo es Dios: la corriente radical del judaísmo no-dual.
Madrid, Gaia, 2010. 317 p.
Una obra que ens introdueix al judaisme no-dual: què és, quines són les seves fonts tradicionals i contemporànies, les arrels històriques, el significat filosòfic i, també, semblances i diferències amb el budisme i hinduisme no-duals, i com es viu en la pràctica.