CETR

Sosan
Cant al Cor de la Confiança (Shinjinmei)

Selecció de l'obra del mestre Jianzhi Sengcan (Sosan, en japonès), 3r patriarca zen, s.VI.
(Cant al Cor de la Confiança, en  xinès: Xinxinming, japonès: Shinjinmei)

La Via (tao) Suprema no és difícil.
Evita només l'atracció i el rebuig.

Quan no hi ha amor ni odi
la seva naturalesa lluminosa es manifesta.

Però si es crea la menor diferència
un abisme separa el cel de la terra.

Perquè es manifesti davant dels ulls      
cal no desitjar ni rebutjar res.

La lluita entre el desig i el rebuig
emmalalteix el cor.

En no comprendre el sentit profund
es pertorba en va la serenitat del cor.

Perfecta com l'espai immens
[A la Via] res li manca, res li sobra.

A causa de la inclinació i del rebuig
es perd l'harmonia amb la Via

No cal córrer darrere dels fenòmens
ni aturar-se en el buit.

Quan el cor resideix serè en la Unitat
la dualitat desapareix espontàniament.

Quan el moviment cessa, torna la calma
i de la calma sorgeix de nou el moviment.

Si hi ha afecció a un dels dos extrems,
Com podria realitzar-se la Unitat?
[... ... ... ... ...]
En rebutjar l'ésser, es perd l'ésser,
aferrar-se al buit és negar el buit.

Tornar a l'arrel és tocar l'essència
seguir les aparences és allunyar-se del origen.

Quan la llum és dirigida cap a l'interior
el buit queda immediatament transcendit.

Els canvis que semblen tenir lloc en el buit
són percepcions il·lusòries creades per la ignorància.

És inútil voler assolir la veritat,
n'hi ha prou amb dissoldre la ignorància.
[... ... ... ... ...]
Quan la ment unificada no construeix res,
els deu mil fenòmens són sense error.

El subjecte es dissol quan desapareix l'objecte.
L'objecte desapareix quan es dissol el subjecte.

L'objecte és objecte en relació al subjecte.
El subjecte és subjecte en relació a l'objecte.

Si es volen conèixer tots dos aspectes,
el seu origen és el mateix: vacuïtat.

A la vacuïtat tots dos són idèntics
i ambdós inclouen tots els fenòmens.
[... ... ... ... ...]
El savi no actua.
El neci s'encadena a si mateix.

Un fenomen no es diferencia d'un altre,
són les preferències les que creen la il·lusió de la diferència.

Totes  les parelles de contraris
són creades pel pensament.

 
El guany i la pèrdua, correcte i falsedat
en un sol instant s'esvaeixen per sempre.

Si l'ull no dorm
tots els somnis s'esvaeixen sols.

Quan la ment no discrimina
totes les existències són unitat.
[... ... ... ... ...]
Quan cada existència és observada amb equanimitat, / elles mateixes retornen a la seva naturalesa original.
[... ... ... ... ...]
En la realitat tal com és
no hi ha ni jo ni altre

Per viure instantàniament en harmonia amb això
tot el que es pot dir és: no-dos.

En la no-dualitat tot és el mateix

no hi ha res que no en formi part.

Aquesta veritat ancestral no ve ni va
(En ella) un instant equival a deu mil mons.

El que és infinitament petit és idèntic a allò infinitament gran
quan s'obliden els límits i es dissolen les fronteres.

L'infinitament gran és idèntic a l'infinitament petit
ningú pot percebre la manifestació completa.

Ser és no ser.
No ser és ser.

Sent això així,
no hi ha res al que aferrar-se.

Un és tot.
Tot és un.

Sent això sempre així,
Per què preocupar-se per l'infinit?

El cor de la confiança és no-dos
No-dos és el cor de la confiança.

Un cop aquí les paraules cessen
i el temps desapareix.

--------

Font: Iluminación silenciosa. Antología de textos Soto Zen (ed.: Dokushô Villalba; Kepa Egiluz). Madrid, Miraguano, 2010. 366 p. pgs. 129-134.

Tags: Budisme