CETR
investigar la qualitat humana
Idiomas
La saviesa a
El reconeixement de la saviesa
31-12-2011 Tags: Hinduisme
"Escolta, oh mestre, les preguntes que vull fer-te. Amb gratitud escoltaré les respostes que sortiran dels teus llavis! En realitat, què són els lligams? Com han començat? Per què continuen existint? Com podem alliberar-nos-en? Què és el no-Ser? Com discernir entre el Ser i el no-Ser? ¡Aclareix-me, t'ho prego, cada un d'aquests punts! "
Viveka-Suda-Mani (o "La joia suprema del discerniment") és un escrit atemporal que convida a interrogar-se, com el deixeble del text. Es tracta d’una obra de síntesi del pensament del mestre Sankara (Índia, Kerala, s.IX), considerat com el pare de l'escola advaita vedanta, la via de la no dualitat, a la qual va dotar d'una sòlida base teòrica.
Cant al Cor de la Confiança (Shinjinmei)
6-11-2011 Tags: Budisme
Selecció de l'obra del mestre Jianzhi Sengcan (Sosan, en japonès), 3r patriarca zen, s.VI.
(Cant al Cor de la Confiança, en xinès: Xinxinming, japonès: Shinjinmei)
La Via (tao) Suprema no és difícil.
Evita només l'atracció i el rebuig.
Quan no hi ha amor ni odi
la seva naturalesa lluminosa es manifesta.
Però si es crea la menor diferència
un abisme separa el cel de la terra.
Sutra del Diamant. Vajracchedika Sutra
11-09-2011 Tags: Budisme
(Circa s.IV dC. Fragments inicials. El text es treballarà en seminari aquest curs)
Això és el que he sentit. Un matí, quan el Buddha era prop de Shravasti, al bosc de Jeta, en l'estat de Anathapindika, Ell i la Seva congregació de 1250 monjos van anar a la ciutat per mendicar el menjar, quan van tornar i van acabar de menjar van guardar les túniques i els bols i es van rentar els peus. Llavors el Buddha va seure i els demés es van asseure davant seu. D'entre l'assemblea es va aixecar el Venerable Subhuti. Es va descobrir l'espatlla dreta en senyal de respecte, es va agenollar sobre el seu genoll dret, i ajuntant els palmells de les mans es va inclinar davant el Buddha.
"Senyor! -va dir- Tathagata! Honorat-per-tothom! Senyor, quan homes i dones anuncien el seu desig de seguir el Camí del Bodhisattva, i ens pregunten com haurien de procedir, què hauríem de dir?"
Mestre Eckhart, mestre de la realització humana plena
11-09-2011 Tags: Cristianisme
Enguany, a CETR, es durà a terme un seminari sobre els escrits de Mestre Eckhart (1260-1328). Oferim unes reflexions sobre les aportacions del mestre dominic (selecció de: T. Guardans. La verdad del silencio. Herder, 2009. p. 185 i ss .)
... Si algú em preguntés, per què preguem, per què dejunem, per què fem totes les nostres obres, per què som batejats, per què Déu es va fer home?, jo respondria: per tal que Déu naixés en l'ànima i l'ànima nasqués en Déu (1983: 571). En una primera lectura, els sermons i tractats de mestre Eckhart semblen visar cap a altures ben difícils d’atansar, sense oferir escales ni cordes. Anima, amb insistència, a realitzar la naturalesa "divina", el propi ésser, il·limitat, infinit (...) Si llegint a Joan de la Creu es podria tenir la sensació d'estar davant d'un itinerari guiat, Eckhart sembla no oferir pistes concretes...
Recobrar la veritat d’un mateix
28-06-2011 Tags: Cristianisme
Què entenc per “interioritat”
Voldria saber descriure ara què entenc jo per “interioritat”, partint d’allò que puc experimentar com a dona cristiana i com a carmelita. Si hagués de dir-ho amb una definició o amb una expressió curta, lapidària, diria que la “interioritat” és la viva consciència que tot està dintre de l’Absolut, de Déu, de l’Amor, de la Vida. La “interioritat” no és el lloc on jo em retiro per decisió pròpia, sinó adonar-me que jo estic dintre d’Algú. [...] La interioritat és consusbstancial a l’existència. No és quelcom estàtic , sinó dinàmic, la constant força centrípeta cap a l’Absolut. La consciència d’estar “dintre” de Déu, de que tot està dintre de Déu; descobrir aquesta consciència i gaudir-la és, per a mi, ser una persona interioritzada. Em sembla que tothom té la possibilitat de descobrir la seva interioritat, de desxifrar-la i, coneixent-la, estimar-la i viure des d’ella.
Les diverses tradicions religioses i els reptes planetaris
27-06-2011 Tags: En diàleg
Religions i objectius del mil·lenni.
Barcelona, Centre Unesco de Catalunya, 2009. 151 p.
www.audir.org (descàrrega gratuïta)
En la Declaració del Mil·leni –l’any 2000- les Nacions Unides varen establir una sèrie d’objectius pel que fa al desenvolupament (en l’àmbit de l’educació, l’erradicació de la pobresa, la igualtat de gènere, la salut, la sostenibilitat ambiental...). L’Associació Unesco pel Diàleg Interreligiós, que reuneix veus significatives de les diverses tradicions religioses, presenta en una publicació el punt de vista de les diverses tradicions religioses en relació als Objectius del Mil·lenni.
Una obra que, a més de donar a conèixer principis religiosos i exemples concrets de bones pràctiques de cada tradició, ofereix un recull de textos sagrats o d’inspiració espiritual motivadors pel que fa al compromís amb els objectius proposats. Un conjunt que la converteix en una obra útil i interessant tant pels creients de cada tradició com per aquelles persones que vulguin saber què diuen els textos de les diferents religions sobre la pobresa o el medi ambient, o la igualtat de gènere, per exemple: una selecció interreligiosa i temàtica de cites, que fins ara s’havien d’anar a collir per separat.
CANTOS DE ETERNIDAD: la sabiduría de Rûmî en el Mathnawî
26-05-2011 Tags: Islam
Una petita tria del recull de meditacions nascudes de la lectura del Mathnawî, l’obra cimera de Djalâl-od-Dîn Rûmî (1207-1273), recentment editat (més informació). Indica Corbí en el pròleg que la seva pretensió no és ni resumir ni comentar l’obra, sinó convidar els lectors a endinsar-se en un text d’una riquesa infinita que no deixa d’oferir els seus tresors a qui s’hi vulgui apropar.
El sol brilla per si mateix i manifesta el núvol que l'oculta
2-03-2011 Tags: Hinduisme
Shankarâchârya (mestre vedantí, Índia s.VIII-IX)
Com les flors d'una garlanda, unides totes per un mateix fil, així tots els cossos, del primer a l'últim, tots en Mi. De la mateixa manera que al fil no li afecta l'ordre de les flors, no m'afecta a Mi, omnipresent, l'ordre dels cossos. Quan les flors són destruïdes, el fil no és destruït; quan els cossos són destruïts, Jo, etern, no sóc destruït.
Conèixer-se a si mateix
24-02-2011 Tags: Hinduisme
(Bombay, 1897-1981)
Amb aprendre paraules no n'hi ha prou. Pot conèixer la teoria, però sense l'experiència real de si mateix com a centre de l'ésser, l'amor i la benaurança impersonal, el mer coneixement verbal és estèril. P: Llavors, què he de fer?
El esplendor de la nada
2-01-2011 Tags: Poesia
Caminar desnudo
Caminar desnudo,
escuchando el chasquido de la escarcha,
para llegar a nadie,
para llegar a nada;
como una desnudez que marcha y marcha,
viendo en el horizonte un gran atajo.
Caminar desnudo,
rodando en los caminos
igual que rueda un pedazo de esperanza,
sin sentirse extranjero en el silencio.
Anterior
Següent
Recomanem
Laia Montserrat
Un cerezo en el balcón: practicar Zen en la ciudad. Kairós, 2011. 103 p.
"Què hi fa un cirerer en un balcó? ¿Què fa una persona buscant la il·luminació al bell mig de la quotidianitat ciutadana? Fan exactament el mateix, l'exercici de viure l'instant present amb plenitud".
L'autora (psicòloga que fa 30 anys que practica Zen i 20 que n'ensenya en la línia de K.G. Dürkheim) defensa que és possible practicar Zen en el dia a dia.
Jay Michaelson
Todo es Dios: la corriente radical del judaísmo no-dual.
Madrid, Gaia, 2010. 317 p.
Una obra que ens introdueix al judaisme no-dual: què és, quines són les seves fonts tradicionals i contemporànies, les arrels històriques, el significat filosòfic i, també, semblances i diferències amb el budisme i hinduisme no-duals, i com es viu en la pràctica.
Rajel Elior
Misticismo judío: los múltiples rostros de la libertad
Buenos Aires, Lilmod, 2008. 280 p.
Una introducció a la mística jueva, en la seva recerca decodificadora dels misteris de l’existència. L’obra d’aquesta professora de Pensament Místic a la Universitat Hebrea de Jerusalem, ofereix les claus d’interpretació de l’extensa literatura mística de la tradició jueva.