Entrevistes i retrats
Més enllà del tsunami cultural: presentació a l'obra col·lectiva
11-04-2012
Más allá del tsunami cultural: Marià Corbí, explorador libre de un tránsito inaplazable. Madrid, Bubok, 2011. 301 p.
Una obra que analitza i presenta el pensament de Marià Corbí, algunes de les seves aportacions i el seu itinerari personal, amb articles de: Jaume Agustí Cullell, Carles Comas, Montserrat Cucarull, Jordi Font i Rodon, Raúl García Ferrer, Hermano Genaro, Marta Granés, Teresa Guardans, Salvador Juncà, Josep Mª Lozano, Daniel Álvaro Martínez, Domingo Melero, Javier Melloni, Sergio Osorio, Queralt Prat-i-Pubill, J.Amando Robles, Miquel Sunyol, Josep Mª Surís i Francesc Torradeflot.
(a la venda a Cetr i www.bubok.es -també descàrrega gratuïta-) (Descarregar la versió original dels articles en català).
Aquest és el text de presentació que introdueix el conjunt de les aportacions:
Meditació als Alps
2-04-2012
(Erwin Schrödinger. Físic austríac, 1887-1961) Imagina que ets assegut en un banc, en un camí d'un paratge dels Alps. (...) Davant teu els cims coronats de neu. Tot això que veuen els teus ulls ha estat aquí, amb petits canvis, des de fa mil·lennis. D'aquí una estoneta –un temps ben curt- tu ja no hi seràs, mentre que el bosc, les roques i el cel continuaran aquí, invariables després de tu. Què és el que en un bon moment t'ha reclamat des del no-res perquè gaudeixis una estona d'aquest espectacle que no es fixa en tu ni poc ni molt?
Carta a Déu, el guia del nostre caminar
25-03-2012
Coincidint amb el vuitanta aniversari d’en Marià Corbí, hem volgut recuperar aquest text, publicat el 2006 en l’obra col·lectiva: Cincuenta cartas a Dios (editorial PPC)
Dios, me piden que te escriba una carta. pero, ¿cómo escribirte una carta a ti, que no eres “otro” de mí? Sólo mi necedad y mi pobreza, que son el enclaustramiento en mí mismo, me hacen sentirme a mí como “otro” de ti y a ti como “otro” de mí.
Desde mi juventud te busqué, y los caminos que he recorrido han ido siempre por donde ni esperaba ni era capaz de imaginar.
Com el colibrí
8-10-2011
Wangari Maathai, creadora del Moviment Cinturó Verd, premi Nobel de la Pau 2004, moria al mes de setembre. Dona de gran qualitat humana, lluitadora incansable pels drets de la vida, els de la Terra, de la naturalesa, de les persones ... deixa una profunda empremta de saviesa. N’és una mostra el petit gran vídeo Com el colibrí , dos minuts d’animació amb els que Wangari Maathai ens mostra el petit ocell lluitant contra el foc amb totes les seves forces –goteta a goteta-, mentre els altres animals s’ho miren, paralitzats, impotents.
Reproduïm l’article que el diari El País va publicar el 2011.09.26:
Tres lliçons de qualitat humana al discurs de graduació de la Universitat de Stanford
7-10-2011
Aprendre a confiar, estimar allò que es fa i consciència de la impermanència: els tres pilars que destaca Steve Jobs per orientar una vida de qualitat. Amb motiu de la seva mort molts mitjans han recordat fragments d’aquell discurs de 2005, del que us oferim la traducció en català i l’enllaç a Vilaweb, amb el vídeo subtitulat en català
Moure muntanyes
25-03-2011
Una entrevista que ens permet atansar-nos al pensament de l’advocada Ela Bhatt (Surat –Índia-, 1933), fundadora el 1972 del sindicat SEWA (Self-Employed Women’s Association, l’associació de treballadores per compte propi), avui el sindicat més gran de l’Índia amb gairebé 700.000 afiliades. El 1974 va crear el SEWA Bank, institució pionera en microcrèdits i, més endavant, va col·laborar en la fundació del Banc Mundial de Dones, en l’Aliança Internacional de treballadors domèstics (Homenet) i en l’Aliança Internacional de venedors de carrer. Nomenada Doctora Honoris Causa per la Universitat de Harvard, podeu llegir també el discurs que va fer en la cerimònia de graduació a la Kennedy School of Government, el 2006.
Especial Joan Maragall (1860-1911)
28-01-2011
Amb motiu del centenari de la seva mort (i els 150 anys del naixement) la figura de Joan Maragall, poeta i assagista, s’ha fet més present aquests darrers mesos en diverses publicacions i actes culturals. Volem aprofitar l’ocasió per a recordar un itinerari de recerca que continua sent una aportació ben viva per alimentar les cerques de qualitat humana i espiritualitat al segle XXI. Un itinerari que el portà a transcendir creences i institucions, a situar-se al bell mig de la vida –ben a prop del “batec de l’Univers”–, a fer-se solidari amb el patiment d’altri, bel·ligerant amb les estructures injustes, i amant agraït de l’existir en qualsevol de les seves manifestacions.
Carta a una señora. Joan Maragall
1-12-2010
Especial Joan Maragall (1860-1911)
(artícle publicat al Diario de Barcelona. 9-XI-1911)
Usted va siempre por extremos, señora; pues así me reprende por místico y despreciador de esta vida a poco que yo insista en su valor espiritual orientándola hacia el más allá, como me niega la hermosura que Dios ha puesto en ella y que nos deja presentir su buen fin, aun en medio del mal y del dolor que le son inseparables, En el primer caso me exhorta a tratar con gran atención y preferencia los intereses materiales, la salud del cuerpo, el bienestar y las riquezas que pueden procurarnos la satisfacción de muchas necesidades y apetitos; en el segundo se revuelve usted contra toda tolerancia del mal y aceptación del dolor, y casi llega a la conclusión de que esta vida es un mal en sí y de que más valiera no haber nacido. Y a mi me parece usted tan pagana en el primer caso como en el segundo, No absolutamente pagana en ninguno de los dos, porque bien conozco la firmeza de su adhesión a la fe cristiana y cómo se aplica a templar uno y otro estado de su espíritu con las prácticas religiosas que de aquella se derivan; pero sí relativamente pagana en cuanto dicha adhesión y sus prácticas más parecen en usted una actitud violenta de defensa contra los asaltos de aquel espíritu de paganismo que siente vivir en usted bien a su pesar, que no un natural y efusivo despliegue de un sentido verdaderamente cristiano de la vida.
[...] Tal como ha llegado a nosotros, esa contraposición entre Dios y el mundo, induce a muchos hombres y a muchas mujeres a creer necesaria cierta opción entre la vida religiosa y la vida mundana; o si no, en una alternación entre una y otra. [...] Esa escisión a mí me parece que es fuente de muchos males porque es precisamente la negación del espíritu del Evangelio. Es un error funesto del cual hemos de pedir continuamente a Dios y a su Iglesia que nos libren.
L’església cremada (fragments). Joan Maragall
23-11-2010
Especial Joan Maragall (1860-1911)
(escrit arran de l’esclat de la revolta popular, coneguda com la “Setmana tràgica” (26 juliol – 2 d’agost, 1909) en la que molts edificis religiosos van ser assaltats i incendiats. Per la selecció hem fet servir la versió original de l’article que va aparèixer modificat i retallat a La Veu de Catalunya, el 18-XII-1909)
Jo mai havia oït una Missa com aquella. La volta de l’església esgalabrada, les parets fumades i escrostonades, els altars destruïts, ausents, sobretot aquell gran buit negre al fons on fou l’altar major, la solera invisible sota la pols de la runa, cap banc per seure, i tothom dret o agenollat de cara a una mesa de fusta amb un Sant Crist damunt, i un torrent de sol entrant per l’esgalabrat de la volta amb una munió de mosques dansant en la llum crua que aclaria tota l’església i feia semblar que oíem la Missa al mig del carrer. El sol queia de ple en la mesa de fusta on el capellà, pobrament ornamentat, celebrava, mentres en el cor, sense barana, cantaven els altres, arrambats a la paret per a no caure endavant... Jo mai havia oït una Missa com aquella.
Como los enamorados. Joan Maragall
22-11-2010
Especial Joan Maragall (1860-1911)
(Selecció de dos artícles publicats al Diari de Barcelona, el 1905)
[...] Era el camino sombreado que me atraía a su hora y a la mía para revelárseme. A la ida pasé por él y no lo vi; mas, a la vuelta, en el momento mismo de enfilarlo, se me ha puesto delante toda su secreta hermosura. Es un camino de enamorados, porque es umbrío al mediodía, y largo y recto; desde un extremo se ve brillar la tierra asoleada en el otro; convida a andarlo despacio con la dulce seguridad en la vista de que es muy largo y de que no hay nadie en él. En su largo curso, andando lentamente, caben muchos juramentos de amor entre los dilatados silencios en compañía, más llenos aún de amor que los mismos juramentos; y cuando se llega al fin, el amor está, no saciado, pero mucho mejor que saciado: contento y esperando más todavía.
Anterior
Següent
Recomanem
Jay Michaelson
Todo es Dios: la corriente radical del judaísmo no-dual.
Madrid, Gaia, 2010. 317 p.
Una obra que ens introdueix al judaisme no-dual: què és, quines són les seves fonts tradicionals i contemporànies, les arrels històriques, el significat filosòfic i, també, semblances i diferències amb el budisme i hinduisme no-duals, i com es viu en la pràctica.
Laia Montserrat
Un cerezo en el balcón: practicar Zen en la ciudad. Kairós, 2011. 103 p.
"Què hi fa un cirerer en un balcó? ¿Què fa una persona buscant la il·luminació al bell mig de la quotidianitat ciutadana? Fan exactament el mateix, l'exercici de viure l'instant present amb plenitud".
L'autora (psicòloga que fa 30 anys que practica Zen i 20 que n'ensenya en la línia de K.G. Dürkheim) defensa que és possible practicar Zen en el dia a dia.
Clayton M. Christensen. El dilema de los innovadores.
Granica, 2000. 365 p.
L’autor mostra els principis pels que algunes empreses presenten resistència als canvis. Subratlla que una barrera important són els models mentals a través dels que s’interpreta la realitat.