CETR
investigar la qualitat humana
Idiomas
Art i poesia
Vaig intentar arribar directament al silenci
18-02-2012
El 6 de febrer moria a Barcelona Antoni Tàpies, el pintor que "sentia l'obra d'art com a suport de la meditació" –segons escrivia José Ángel Valente. Tàpies va reflexionar i escriure en diverses ocasions sobre la relació entre l'art i la recerca interior, art i silenci, art i indagació de l'absolut. Oferim aquí una selecció de textos extrets d'un petit gran llibre que inclou una conversa entre Valente i Tàpies, així com alguns escrits de tots dos. [Antoni Tàpies; José Ángel Valente. Comunicación sobre el muro. Ediciones de la Rosa Cúbica, 1998. 61 p.]
Poemes japonesos a la mort
23-01-2012
En la cultura japonesa hi hagut el costum de deixar escrit en forma de poema el darrer pensament davant la pròpia mort imminent. Aquí presentem una petita mostra de poemes escrits per samurais, monjos zen i poetes de haikus extrets de Yoel Hoffmann Poemas japoneses a la muerte. DVD ediciones. Barcelona, 2000.
El cel a mig fer
5-12-2011
Heus aquí una petita selecció de poemes de Tranströmer (n.1931, a Estocolm, premi Nobel de Literatura 2011) a partir de l'antologia El cel a mig fer (Madrid, Nórdica Libros, 2010. 269 p.). Tranströmer ha compaginat durant tota la seva vida l'escriptura de poemes amb la feina de psicòleg a centres penitenciaris i hospitals.
Carlos Pardo escriu en el pròleg que el poeta, amb un estil propi de "gestos petits" es va interessar pels paisatges, la natura, la psicologia i els somnis, i assenyala: "hi ha poetes que ens fan més intel·ligents, més desperts, o més subtils o sentimentals o contradictoris. Tranströmer ens col·loca en el món, en això que anomenem realitat i que es diferencia del realisme en què la realitat no té sentit. Però ens fa sentir fascinació pel fet d’existir en aquest món".
Cristino de Vera: el silenci del pintor
25-11-2010
Selecció de pensaments del pintor Cristino de Vera (Tenerife, 1931) a partir dels articles, entrevistes i altres textos que recull el llibre: La palabra en el lienzo. Tenerife, Servicio de Publicaciones de la Caja General de Ahorros de Canarias, 2006. 286 p.
Glops de la meva set
24-10-2010
Jaume Esteve Gilabert
Solstici
Feia tant de temps que et buscava
que vaig arribar a creure
que no existies
que tot plegat,
el que jo cercava
era un feix de somnis i falsies.
Però un cop més
la vida deixa petit el conte.
I la sort es vesteix
amb l’aura del prodigi.
Ets!...
i la teva presència ho canvia tot,
com si fos un nou solstici!
Cor de poetes
6-10-2010
No pensar nunca en la muerte
y dejar irse las tardes
mirando como atardece.
Ver toda la mar de frente
y no estar triste por nada
mientras el sol se arrepiente.
Y morirme de repente
el día menos pensao
ése en el que pienso siempre.
(Manuel Alcántara)
QUE MI PALABRA SEA LA COSA MISMA
28-03-2010
Juan Ramón Jiménez
¡Inteligencia, dame
el nombre exacto de las cosas!
...Que mi palabra sea
la cosa misma,
creada por mi alma nuevamente.
Que por mí vayan todos
los que no las conocen, a las cosas;
que por mí vayan todos
los que ya las olvidan, a las cosas;
que por mí vayan todos
los mismos que las aman, a las cosas...
¡Inteligencia, dame
el nombre exacto, y tuyo,
y suyo, y mío, de las cosas!
LESTRANYA NECESSITAT DE VEURE I DE FER VEURE
27-02-2010
Converses de Charles Juliet amb Bram van Velde (1)
El que sempre em crida l'atenció de Bram és la seva aversió a les paraules. Per això amb ell sempre es produeixen grans silencis. Després li faig una pregunta, i la resposta sorgeix breu, franca. De vegades ell mateix sembla sorprendre's, dóna la sensació que només arriba a comprendre’n el seu sentit després, com jo. Acostuma a passar també que la frase queda en suspens perquè Bram està com perdut en si mateix. (84)
- Jo no puc emprar paraules. És clar que a vegades tenen una certa utilitat. Però l'essencial no poden dir-ho.
De fet Bram arriba a parlar sense fer frases. I, per tant, es comprèn molt bé el que vol expressar. Mai formula raonaments, encadenaments d'idees, però. Només el fet, la comprovació nua, la fulguració que el travessa. (p.90)
Acaba d'arribar de Ginebra on viu des de fa dos anys, em sembla. Aviat farà setanta anys. No té família, no té casa, no té estudi. Totalment desposseït. Meravellosament lliure, serè i punyent. Abans de deixar-lo, li pregunto què fa quan no pinta. “Estic sempre en camí -em respon-, espero, em preparo”. (39)
INTRODUIR EL SILENCI
2-12-2009
Josep M. Lozano*
…en l’escultura. Això és el que va dir André Gide davant La Mediterrània de Maillol: "Maillol acaba d’introduir el silenci en l’escultura". A La Pedrera de Barcelona tenim la sort de poder gaudir d’una extraordinària exposició d’Aristides Maillol, un autèntic menú degustació de la seva obra. Què és el que ens fa tan propera l’obra d’un artista que va dir de si mateix que volia inaugurar el segle, tota vegada que el segle podem dir que ja ha conclòs?
Gosaria dir que una mirada apaivagada, curosa, progressivament asserenada de la seva obra desvetlla, efectivament, la veritat de l’afirmació de Gide: Maillol introdueix el silenci en l’escultura fins al punt que la contemplació de les seves obres fa emergir lentament, progressivament, un silenci interior que és l’eco del que l’escultor ens ha mostrat.
MIRO, Y LAS COSAS EXISTEN...*
2-12-2009
* fragmento de La verdad del silencio:
por los caminos del asombro.
Barcelona, Herder, 2009. (pgs. 67-72)
"Miro, y las cosas existen.
Pienso y existo sólo yo."
(Fernando Pessoa)
Como quien otea atentamente hacia la lejanía buscando reconocer aquello que no ve, puede mantenerse [hacia la realidad] el interrogante, la atención, la polarización del interés. "Firmemente tendidos hacia" esa realidad que se intuye, que se adivina…, hasta que la misma toma cuerpo, crece, se muestra. Un esfuerzo por insuflar vida a la vida o, también, renuncia que devuelve la vida a la vida. Se insiste en ello una y otra vez. Así escribe Van Gogh a su hermano Théo:
Anterior
Següent
Recomanem
Jay Michaelson
Todo es Dios: la corriente radical del judaísmo no-dual.
Madrid, Gaia, 2010. 317 p.
Una obra que ens introdueix al judaisme no-dual: què és, quines són les seves fonts tradicionals i contemporànies, les arrels històriques, el significat filosòfic i, també, semblances i diferències amb el budisme i hinduisme no-duals, i com es viu en la pràctica.
Rajel Elior
Misticismo judío: los múltiples rostros de la libertad
Buenos Aires, Lilmod, 2008. 280 p.
Una introducció a la mística jueva, en la seva recerca decodificadora dels misteris de l’existència. L’obra d’aquesta professora de Pensament Místic a la Universitat Hebrea de Jerusalem, ofereix les claus d’interpretació de l’extensa literatura mística de la tradició jueva.
Dolors Garcia i Debesa
Ioga i educació: un aprenentatge per a la vida
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011. 186 p.
L’autora, mestra i professora de ioga, en primer lloc presenta els orígens de la pràctica del ioga, els seus fonaments i conceptes cabdals, i després exposa l’aportació que pot fer a l’ensenyament. “L’objectiu és donar a conèixer una sèrie de mitjans que ens ajudin a tenir més confiança, atenció, consciència, harmonia i equilibri”