CETR
investigar la qualitat humana
Idiomas
Últims articles
Vaig intentar arribar directament al silenci
18-02-2012
El 6 de febrer moria a Barcelona Antoni Tàpies, el pintor que "sentia l'obra d'art com a suport de la meditació" –segons escrivia José Ángel Valente. Tàpies va reflexionar i escriure en diverses ocasions sobre la relació entre l'art i la recerca interior, art i silenci, art i indagació de l'absolut. Oferim aquí una selecció de textos extrets d'un petit gran llibre que inclou una conversa entre Valente i Tàpies, així com alguns escrits de tots dos. [Antoni Tàpies; José Ángel Valente. Comunicación sobre el muro. Ediciones de la Rosa Cúbica, 1998. 61 p.]
Poemes japonesos a la mort
23-01-2012
En la cultura japonesa hi hagut el costum de deixar escrit en forma de poema el darrer pensament davant la pròpia mort imminent. Aquí presentem una petita mostra de poemes escrits per samurais, monjos zen i poetes de haikus extrets de Yoel Hoffmann Poemas japoneses a la muerte. DVD ediciones. Barcelona, 2000.
Un cirerer al balcó
21-01-2012
Cada matí el veig allà, al balcó. Silenciós, quiet. Sembla impassible davant l'alba sempre canviant. Avui, el dia és clar i el cel s'ha tenyit de vermell i taronja durant uns instants, just abans de la sortida del Sol. La seva silueta esvelta i gràcil quedava dibuixada amb el cel de fons. Ahir estava ennuvolat i semblava que mai sortiria el Sol, però allà estava ell, en la mateixa posició de tots els matins. Gaudeixo del seu silenci i de la seva quietud. Estació rere estació, dia rere dia, nit rere nit. Hores i minuts se succeeixen i ell roman impassible, mostrant en tot moment el seu ésser, la seva mateixa essència...
(selecció del llibre de Laia Montserrat: Un cerezo en el balcón: practicar Zen en la ciudad. Kairós, 2011. 103 p. Del capítol 3, "El silencio. Ponerse a la escucha").
Indagacions sobre religió en Corbí i Gauchet: fonamentacions per a una espiritualitat de «la sortida de la religió»
21-01-2012
Presento les conseqüències de «la sortida de la religió»(1) sobre l’espiritualitat que es deriven de l’estudi comparatiu de dos estudis: el de Gauchet, filòsof i historiador francès (2) i el de Corbí, epistemòleg català (3) . L’objectiu del treball ha estat rastrejar en els seus plantejaments la possibilitat de l’espiritualitat de la «sortida de la religió» i les característiques que assumiria (4).
Em centraré aquí en els trets de l’espiritualitat de la nova situació que resulten coincidents en ambdues perspectives.
El reconeixement de la saviesa
31-12-2011
"Escolta, oh mestre, les preguntes que vull fer-te. Amb gratitud escoltaré les respostes que sortiran dels teus llavis! En realitat, què són els lligams? Com han començat? Per què continuen existint? Com podem alliberar-nos-en? Què és el no-Ser? Com discernir entre el Ser i el no-Ser? ¡Aclareix-me, t'ho prego, cada un d'aquests punts! "
Viveka-Suda-Mani (o "La joia suprema del discerniment") és un escrit atemporal que convida a interrogar-se, com el deixeble del text. Es tracta d’una obra de síntesi del pensament del mestre Sankara (Índia, Kerala, s.IX), considerat com el pare de l'escola advaita vedanta, la via de la no dualitat, a la qual va dotar d'una sòlida base teòrica.
Reconeixement
30-12-2011
La ciència al servei del sentir silenciós
La ciència pot catapultar el sentit més enllà dels límits de l’egocentrisme quotidià.Cada ésser vivent, cada planta i cada animal encarna i incorpora una immensitat indescriptible de complexitat, de procés, d'espai i de temps. Cada un dels éssers que conviuen amb nosaltres, els nostres coetanis en aquest petit planeta que roda en el cosmos, és una immensitat perquè el seu entramat ve dels inabastables espais i llunyanies temporals.
Els coneixements que hem adquirit s’han d’utilitzar per desmantellar l’aixopluc a la nostra mida que ens hem construït per poder viure en aquest cosmos desmesurat. Allò que ens diuen les nostres ciències destrueix les curtes mides del nostre aixopluc i permet que ens envaeixin les potents dimensions de la immensitat.
Zygmunt Bauman: "La meritocràcia està greument ferida"
29-12-2011
Article publicat al diari ARA. 25/12/2011.
Esmorzar restringit de Zygmunt Bauman, 86 anys, amb quatre periodistes, els editors catalans (Arcàdia) i els organitzadors de Converses a la Pedrera . Una hora de respostes lúcides i molt sòlides de la qual surto entusiasmat per la claredat d'idees i alarmat perquè les idees són clares però el present que dibuixa, espès. Les resumeixo en onze blocs. Amb tots vostès, i sense interrupcions, un sociòleg que no fa prediccions però les encerta.
Sobre el cultiu de la qualitat humana
25-12-2011
Cal recordar que, per qualitat humana, entenem:
-La maduresa en les actituds i en les valoracions.
-Equilibri en els judicis i actuacions.
-Sensibilitat per comprendre actituds i sentiments d'altres i per respondre-hi adequadament.
-Capacitat de de sentir amb el sentir de l'altre –sim-patia i com-passió-.
-Capacitat per comprendre els altres, amb la ment i amb el cor.
-Capacitat de comunicació, que és més que capacitat de transmetre informacions, perquè inclou acceptar la diversitat de valoracions i actituds.
-Capacitat per fer-se càrrec de les situacions, no només mentalment, sinó afectivament i sensitivament.
-Capacitat per prospectar situacions futures, mentalment i sensitivament.
-Capacitat per valorar les persones i les situacions i per transmetre a d’altres aquestes valoracions.
-Capacitat de generar projectes que motivin a les situacions concretes.
-Capacitat per adaptar-se a les situacions canviants.
La qualitat humana és, doncs, lucidesa mental, orientació en els criteris, calidesa sensitiva i bon judici per sospesar persones, situacions, projectes que convinguin a les situacions. La qualitat humana no és una cosa que sorgeixi espontàniament. Es requereixen procediments per crear-la i conrear-la.
El cel a mig fer
5-12-2011
Heus aquí una petita selecció de poemes de Tranströmer (n.1931, a Estocolm, premi Nobel de Literatura 2011) a partir de l'antologia El cel a mig fer (Madrid, Nórdica Libros, 2010. 269 p.). Tranströmer ha compaginat durant tota la seva vida l'escriptura de poemes amb la feina de psicòleg a centres penitenciaris i hospitals.
Carlos Pardo escriu en el pròleg que el poeta, amb un estil propi de "gestos petits" es va interessar pels paisatges, la natura, la psicologia i els somnis, i assenyala: "hi ha poetes que ens fan més intel·ligents, més desperts, o més subtils o sentimentals o contradictoris. Tranströmer ens col·loca en el món, en això que anomenem realitat i que es diferencia del realisme en què la realitat no té sentit. Però ens fa sentir fascinació pel fet d’existir en aquest món".
Espiritualitat i política: independència completa i relació profunda
9-11-2011
En aquest article publicat en l'obra col·lectiva: Espiritualidad y política (Cristóbal Cervantes, ed.; Kairós, 2011. 346 p.), Corbí qüestiona:
“L'organització de les societats és perfectament autònoma de la religió i l'espiritualitat, però en aquesta nova situació sorgeix un problema inesperat: d'on trauran els col·lectius la qualitat humana que en el passat van proporcionar les religions per via de les creences?
Les noves societats, dotades de potents ciències i tecnologies en ràpid creixement constant, necessiten de la qualitat humana, i de la gran qualitat humana, per gestionar el poder de les seves tecnociències, gestionar-se a sí mateixes i gestionar el medi. No podem ser tan necis com per pretendre inventar-ho tot de nou...
Anterior
Següent
Novetat editorial
Cantos de eternidad. La sabiduría de Rûmî en el “Mathnawi”
Edició: Madrid, Bubok, 2011. 200 p.
ISBN: 978-84-9981-650-0
Informació i venda: Podeu adquirir-lo al nostre centre per 10€.
(Descàrrega gratuïta en pdf)